I el vaig ajudar

 

I el vaig ajudar

Relat que es va publicar en versió en castellà  en la revista Mordedor 5 

—Continuï, capitana.

—Ell va insistir que només entrés jo a la nau.

—I no va sospitar que passava alguna cosa?

—Coneixia el caràcter del tinent, reservat, tímid... Potser no estava preparat per a aquella rebuda, com si fos un heroi.

—És que era un heroi, cony! El primer ésser humà en fer un viatge d’anada i tornada per un forat de cuc i, en arribar, no vol que el rebi ningú, no vol sortir de la nau. No li va semblar estrany?

—Potser sí. Vaig pensar que primer volia parlar amb mi per algun motiu relacionat amb la missió, però no esperava trobar-me...

—Què va trobar?

—En entrar al pont de comandament de la nau, el tinent, assegut a la butaca de control, em va cridar sense girar-se. Em vaig apropar a poc a poc fins que vaig començar a percebre alguna cosa estranya.

»No sé com explicar-ho. Era... La butaca i ell semblaven estar fusionats. Encara portava el vestit d’astronauta. El casc... s’havia fos amb la seva cara i amb el respatller del seient. Les seves cames s’endinsaven dins el terra de la nau, que semblava que s’havia enlairat per abraçar-lo, com si fos un sac que el volgués engolir. Les mans no es veien, havien penetrat dins del taulell de control fins als canells. “Déu meu, capità, què ha passat?”, vaig exclamar. Llavors va començar a parlar amb aquella boca estranya, amb uns llavis mig de vidre i de plàstic i aquella mirada... aquells ulls quasi fora de les òrbites, engrandits de manera impossible pel vidre del casc.

»“Ho sento, capitana”, va dir amb una veu pastosa, difícil d’entendre, “sento que em vegi així. Volia detonar la nau, però vam estar parlant i vam decidir que havíem de tornar”. Jo no entenia a qui es referia i em va aclarir que la IA de la nau i ell d’alguna manera compartien pensaments. Que va intentar activar el detonador, però no va poder, que van concloure que aquesta decisió no els pertocava. Llavors em va mirar i tot el seu... cos?, va fer un gest de desesperació i ho vaig comprendre.

—Què va comprendre, capitana?

—El motiu per què només va voler que entrés jo a la nau. El meu grau de comandament comportava claus de connexió i transmissió d’alta prioritat de la missió. Així que vaig tornar amb la llançadora a l’estació i...

—I...?