l'intrús

 L’intrús

Microrelat publicat en castellà a l'antologia Underwriterz.

Em desperto amb aquella sensació nuvolosa entre la vigília i el somni, mentre m’envaeix la familiar vibració que em sacseja l’esperit i em fa sentir en onades que suro per sobre del meu cos. Em concentro en el preludi del somni lúcid, em relaxo per deixar-me endur per la sensació de flotabilitat que sé que vindrà en la propera oscil·lació.

Notes com el teu cos es mou ingràvid per sobre el llit, com sempre als inicis, però alguna cosa és diferent de l’habitual i et sents cada cop més amunt en lloc d’aixecar-te per caminar pel món virtual. Sents una negror espessa que t’envolta i t’envaeix una gran inquietud al sentir la presència, al saber que no estàs sol. Tens la sensació d’endinsar-te en una mena de sender que marca el llindar entre el que és bondadós i el que pressents malèfic. La foscor canvia de la negror més absoluta a la sensació de trobar-te entre fluctuants núvols grisos on veus com uns éssers vaporosos passen per sobre teu, en trànsit per aquest camí tenebrós. Reparen en la teva presència i algunes formes s’aturen per agafar-te, per conduir-te...  No et criden, no volen seduir-te, saps que et consideren un intrús que haurà de pagar l’atreviment d’envair la seva llar. Et volen retenir en un món que saps que no és el teu, o si que ho és però d’una altra dimensió o nivell, que et reté. Prens consciència que si et deixes portar sense oferir resistència mai podràs tornar, que potser moriràs o pitjor, quedaràs aturat en un estat agònic, en els llimbs del no viure i el no morir. La por i el terror et fan reaccionar, et revoltes contra la succió desitjant desesperadament tornar al teu cos, cridant en silenci, bussejant amb els braços per baixar fins tocar fons...

Obro els ulls alleugerit mentre encenc el llum de l’habitació. Penso en anar al lavabo o en mirar l’hora, intentant activar dissimuladament aquell mecanisme de l’oblit que fa esvair el somnis, però sé que en els lúcids no funciona així. Estic del tot segur que recordaré per sempre més aquest moment i que el reviuré sovint, com els viscuts en la infantesa, aquells pocs i privilegiats segons o minuts que se m’han quedat gravats, entre els mils i milions de minuts i segons que no he retingut.