Al límit
—Ets tu, Olivia? Vine, mira, aquest és el Walternatiu
—diu el Walter—. Això és una finestra a un univers paral·lel i ell és el meu
Walter alternatiu. I si et poses darrere meu veuràs a... Alternolivia.
—Curiós! Fan el mateix que nosaltres.
—No, falla alguna cosa, tu portes el rellotge a la mà
esquerra i l'Alternolivia a la dreta. Hauria de traspassar i arreglar-ho —diu
donant cops al vidre.
—Espera! Si passes a l'altre univers, no es trencarà
l'equilibri?
—Oh! Tens raó. Els dos mons podrien desajustar-se fins arribar
al col·lapse.
...
―Hola,
Olivia ― diu Peter al arribar a casa―. I el pare?
—Ja dormint. Però una altra vegada al límit prenent LSD,
i obsessionat de nou amb això de l'univers paral·lel.
—Caram! Encarregaré un nou ...
—No cal, he arribat a temps. Per cert — diu l’Olivia
aixecant el seu braç dret per mirar l'hora―, sí que arribes tard avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario