Un home mira un paper

Un home mira un paper

Relat breu publicat en castellà a l'antologia: Viajes en el tiempo – El gato descalzo, 2021

Estàs decidit, no pots continuar per més temps amb el dubte. Has viatjat amb el teu revolucionari invent a l’antic Egipte i a la Xina de la dinastia Ming, sent testimoni de grans successos històrics, però abans de continuar explorant el passat has de resoldre el dubte que et persegueix. No pots deixar de pensar en la famosa paradoxa: què passaria si viatgessis al passat i matessis el teu avi? Desapareixeries?

Estàs convençut que no, perquè si desapareguessis mai hauries pogut viatjar al passat per matar-lo. Segurament es produiria una nova línia temporal, penses, una realitat paral·lela o alternativa en què tu continuaries existint. Ha de ser així, sens dubte, però necessites comprovar-ho abans de donar a conèixer al món la Cronoestació; nom amb què has batejat la teva màquina del temps.

Et dius Ethan, com ell. L’avi —et va comentar el pare—, va insistir molt abans de morir, a principis dels noranta, que quan tingués un fill li posés també Ethan de nom.

Recordes l’estoig dels revòlvers que vas heretar del pare i que ell al seu torn va heretar del seu. El pare sempre explicava que en la zona on es va criar l’avi tothom portava una arma a la cintura, com en el vell oest.

Obres l’estoig i admires els dos Smith & Wesson que acaricies, reparant que un es veu molt més vell que l’altre. També hi ha un sobre tancat amb les paraules “Per a l’Ethan”, escrites a mà. Sorprès, l’obres i veus un paper encartonat en el seu interior. En extreure’l del sobre arrossegues un altre paper més fi i doblegat que cau a terra. El reculls, però el deixes damunt de l’estoig en identificar el que tens a l’altra mà: un bitllet de tren de Cheyenne a Nova York, per al 13 d’agost de 1946.

 

Saps que l’avi, fart del treball a la granja després de la guerra, va decidir anar a provar fortuna a Nova York on coneixeria un any més tard l’àvia. Quin cop de sort, penses, apareixeràs allí uns dies abans que agafi el ferrocarril.

Tries el revòlver més ben conservat, programes la Cronoestació amb les coordenades espaciotemporals, entres al petit habitacle i actives el salt amb el diminut dispositiu que també et permetrà tornar quan acabi la teva nova aventura.

A la granja preguntes per l’Ethan, identificant-te com el seu cosí, i després de fer-la petar una estona per dissimular, t’indiquen on trobar-lo: a un camp a uns pocs quilòmetres.

 Al cap d’una hora caminant t’aproximes al lloc i, en coronar una petita elevació del terreny, distingeixes una silueta a l’altre costat: a una vintena de metres d’on estàs, i mig d’esquena a tu, un home mira un paper que té a la mà.

Agafes el revòlver amb la mà tremolosa. Ara és el moment, penses. Què passarà? Podria ser el final de la teva existència, fins i tot la fi del món! Però el teu jo racional insisteix a dir-te que no passarà res especial. Apuntes..., i dispares.

L’avi cau mort i, com havies sospitat, tu encara existeixes, però pocs segons després el teu somriure de satisfacció es transforma en un gest d’horror. Què has fet? Has comès un assassinat! Decideixes anar al teu present i programar de nou la Cronoestació per tornar a poc abans del tret i evitar-lo. Acciones repetidament el dispositiu fins que comprens que no funciona. La línia temporal! No sols no podràs corregir el crim que has comès, sinó que també t’has quedat atrapat en el passat.

 T’acostes al cos de l’avi i veus que també porta una arma. En treure el revòlver de la cartutxera observes que és exactament igual al que tu portes, però el seu es veu molt més nou. Et fixes en el paper que l’avi encara subjecta a la mà: és el bitllet de tren per anar a Nova York. La teva mirada va alternativament del bitllet a les armes… fins que comprens el teu destí. Amb cura, obres els dits de la mà de l’avi i agafes el bitllet.

T’imagino ara assegut, força desconcertat, mirant el paper que has recollit de terra i que, espero que aquest cop sí, has desdoblegat i llegit.

Molt afectuosament,

Ethan